Al 1995 a Dinamarca, Lars Von Trier i un grup de directors, entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen, van publicar un document on plantejaven la necessitat de canviar la manera de fer cinema. Aquest document va resultar ser l'impuls inicial d'un moviment anomenat Dogma 95 (Dogme 95). Les pel·lícules filmades d'acord amb aquest moviment han de ser rodades en escenaris naturals, evitant les escenografies d'estudi, amb càmera en mà o a l'espatlla, gravada amb so directe i sense bandes sonores especials. Totes aquestes especificacions busquen donar a la història un to més realista. Segons bona part de la crítica, Dogma'95 va ser l'intent més audaç de reinventar el cinema des de Jean-Luc Godard.
Aquest moviment ens ha deixat títols com "Celebración" (Thomas Vinterberg, 1998) o "Italiano para principiantes" (Lone Scherfig, 2000).
