El neorealisme italià fou un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial a la segona meitat dels anys 40. L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país, amb els seus problemes i misèries. Amb aquest objectiu, en algunes de les produccions es va decidir no comptar amb actors professionals, no utilitzar decorats sinó localitzacions reals i prescindir d'il·luminació artificial, per tal que el que es veiés en pantalla fos el més semblant al que es podia trobar a la realitat.
Alguns dels títols més importants d'aquest moviment són: "Roma, ciudad abierta" de Roberto Rosellini, "La Strada" de Federico Fellini o "Accatone" de Pier Paolo Passolini.
